diumenge, 14 d’abril de 2019

nanoconte 35: coses del passat





A poc a poc es va anar afegint gent al seu voltant.  El miraven en silenci, incrèduls i sorpresos, alguns també amb nostàlgia als ulls. Es va sentir una mica atemorit. Va penjar el telèfon  i va marxar tant discretament com li va ser possible pensant que potser sí que avui fer servir una cabina telefònica era una raresa.

dissabte, 23 de març de 2019

Catalunya mirall trencat


A “Catalunya mirall trencat”, hi ha flaixos durant el cos de llibre, que no em puc fer meus. Fa una arrencada en la què es situa en l’ equidistància. Parla dels uns i dels altres. Parla de tots. Ubica la idea d’independència en la utopia, i ja és curiós que ho faci un socialista...que alguna cosa d’utòpic també té, que els ho preguntin sinó a Saint-Simon, a Fourier o a algun altre pare de la criatura.

Em sap una mica de greu que atorgui una certa superioritat moral precisament a la equidistància. Em semblaria més respectable defensar el seu posicionament sense haver de recórrer a aquest exercici de suposada superioritat moral.

Cap al final del llibre acaba fins i tot dient que unionistes i independentistes han tingut actituds excloents. Home, repartit així al 50% em sembla ben injust. Els “uns” han fet joc brut des del deep state, han pegat a la gent, han prohibit una cosa tan bàsica com poder votar, han judicialitzat la política, han volgut tensionar i dividir la societat per garantir el seu rèdit polític... els “altres” penso que bàsicament han pecat d’i.lusos.  Massa sovint pel meu gust reparteix culpes per igual però reconec que m’ha agradat molt la part de reflexió de component més historicidta al llarg del temps. Aquesta m’ha semblat francament encertada.

Si em situo en les dues pàgines finals,  on hi ha la seva proposta, m’atreveixo a dir que el meu grau d’acord és practicament absolut. Potser només amb un matís que es genera per alguna cosa que no diu en aquestes pàgines sinó una mica abans on parla d’anys com a termini per fer una consulta. Esperar anys seria enquistar el problema.

dilluns, 28 de gener de 2019

nanoconte 34: harmonia





Com habitualment van acabar el dia afilerats, uns al costat dels altres, hieràtics, massa a la vora per evitar un contacte que  no sempre els era agradable i que limitava la seva mobilitat. Van començar els retrets, de fet si alguna cosa sentien pels altres era enveja. El vermell desitjava la serenor del blau, el marró moria per l’optimisme del groc, el blanc hagués matat per la passió del vermell, el taronja volia la innocència del blanc, el groc somiava amb el realisme del marró... i tots anhelaven l’elegància del negre que s’ho mirava amb indiferència des del final de la caixa.

diumenge, 20 de gener de 2019

nanoconte 33: sublime mousse



Estava sortint i semblava feliç, contenta amb el resultat. S’havia tenyit d’un vermell coure lluminós i s’havia posat extensions que li donaven volum allà on el necessitava. Ja les  hagués volgudes tenir la Maureen O’Hara per fer de Mary Kate. Estava nerviosa esperant veure les primeres reaccions. Era rata i el que més desitjava al món era semblar un esquirol i ser acceptada per la gent.

dilluns, 14 de gener de 2019

nanoconte 32: pagava la pena?






La cerveseta amb el amics al bar Sport cada divendres. El cos tebi i suau de la Carla al seu costat al llit. El dinar de Nadal a casa dels pares. Les tardes de diumenge al futbol. El somriure relaxat de la seva àvia. Les escapades de cap de setmana. El nou llibre d’en Murakami... tot això i mil coses més li anaven passant pel cap sabent que no les tornaria a fer ni a veure. Queia al buit amb dos companys de la mateixa cordada envoltats de tones de neu. Necessitava un instant més abans del final per saber si viure la muntanya al límit tants anys havia pagat la pena.

diumenge, 13 de gener de 2019

nanoconte 31: en picat



Anava agafant alçada, el vol en cercles el feia pujar. La sensació de l’aire fresc al seu voltant era agradable, quasi tant com el fet de sentir-se poderós veient la vall sota seu. De sobte va canviar la maniobra i va començar a descendir ràpidament, cada vegada més ràpidament. L’impacte va ser brutal i al mig de la polseguera ja només es sentien uns febles gemecs. El conill entre les seves urpes s’esforçava inútilment intentant escapar.

dimarts, 1 de gener de 2019

nanoconte 30: oblidant l'oblit



Estava desesperat. Havia tornat a sentir l'anunci per la ràdio d'un gabinet mèdic per vigilar i tenir cura de la memòria i era incapaç de recordar el telèfon per prendre'n nota i poder trucar. L'únic avantatge és que en poc temps tampoc recordaria la seva desesperació.