dijous, 15 de novembre de 2018

Argelagues





La Gemma Ruiz amb la seva primera novel·la ens fa un regal a tots. Argelagues esdevé una crònica del nostre país des de la industrialització fins a dia d’avui en la què les dones esdevenen protagonistes. Unes dones que podrien ser les meves àvies, sofertes, resistents, decidides, tenaces. Unes dones que afrontaven el que venia i patien per duplicat. Patien per tenir fam i per ser dones, patien per no tenir veu i per ser dones, patien per l’explotació laboral i per ser dones, patien per la violència de la guerra i de la dictadura i per ser dones. Patien i no es lamentaven, lluitaven, tiraven endavant com les meves àvies.


El registre que aplica l’autora persegueix l’oralitat del català d’una determinada època aconseguint un efecte d’immersió que fa que tot plegat sigui més proper i més creïble. També s’acaba acostant a les fronteres d’un costumisme que a mi particularment se’m fa menys atractiu. Els personatges són de pedra picada,  sòlids i ferms, potser em genera algun petit grinyol algun passatge on la cruesa de els situacions viscudes no s’expressa amb l’esperat dramatisme. Qui sap si no és un recurs de la novel·lista per tal de forçar encara més aquesta actitud estoica i soferta dels seus/seves protagonistes.


Sigui com digui, un veritable regal que m’ha acostat encara més a les àvies.

dissabte, 10 de novembre de 2018

nanoconte 29: beguda escumosa



Va entrar a l’habitació amb la idea de dutxar-se. Els amenities semblaven variats i cobrien bé les seves necessitats. Va agafar el sabó i es va posar sota la dutxa... enerziging shower & bath gel era el que explicava l’etiqueta. Per un moment va dubtar entre seguir fregant-se el cos o fer-ne un bon glop.

dimecres, 26 de setembre de 2018

nanoconte 28: trompe l'oeil



Per què porta una peineta al cap? Es va acostant cap a mi, és jove, samarreta i shorts negres. Curts, molt curts. Per què coi porta una peineta? S’acosta més.  A l’esquena, penjada com una motxilla, la funda d’un violí que  sobresurt. No era una peineta.

diumenge, 2 de setembre de 2018

nanoconte 27: wanderlust


No podia triar destinació ni demanar que el menú fos més variat però viatjar i menjar de franc eren dos objectius que s'havia fet seus i als que no pensava renunciar com a paparra que era.

dijous, 30 d’agost de 2018

Fai bei sogni


Fai bei sogni és una novel·la que l’any 2012 escrivia Massimo Gramellini i que a Catalunya editava Ara Llibres amb el nom de Deixa’t portar pels somnis. Gramellini és periodista i escriu habitualment a la Stampa. En aquesta ocasió l’autor ens proporciona una història al voltant de temes de tanta profunditat com la por a la veritat, la por de viure, l’abandonament, la pèrdua o el perdó. No és res més que la seva història personal des de ben nen a adult afrontant la mort de la seva mare just quan tenia 9 anys. Gramellini ens regala la seva posició davant aquesta situació i els temes de fons que se’n deriven. De fet ens regala alguna cosa més, el seu alliberament personal. En bona part de la novel·la la narració ve esquitxada d’ ironia que ajuda a pair la càrrega dels temes tractats i que a mesura que ens acostem al final del llibre es va diluint per centrar-nos en el desenllaç sense distraccions.

Gramellini es despulla i ens ajuda a entendre. Ho fa amb claredat i contundència com quan ens diu “Preferiamo ignorarala la verità. Per non soffrire. Per non guarire. Perché altrimenti diventeremmo quello che abbiamo paura di essere: completamenti vivi”. 

Molt recomanable.

divendres, 17 d’agost de 2018

Margarida de Prades




Confesso que des de fa molt de temps sento un especial interès per la reina Margarida de Prades. Un interès segurament pel fet de ser la darrera reina del casal catalano-aragonès, per la singularitat de la seva vida i pel moment històric que li va tocar afrontar.

Amb la mort de Martí el Jové, fill de Martí l’Humà, la descendència no queda garantida. Martí l’Humà es torna a casar amb Margarida de Prades, filla petita del comte de Prades i rebesnéta de Jaume II el Just, però ja no aconseguiren tenir descendència.

Després de la mort del rei Martí comença la història més novel·lesca de Margarida. Es casa d’amagat amb en Joan de Vilaragut amb qui també d’amagat tindrà un fill que neix a Perpinyà, Joan Jeroni. Durant els primers anys de la seva vida serà cuidat per una dida i pels monjos del Cister. Tot plegat Margarida de Prades ho fa per intentar garantir les poques rendes i beneficis que li pertocaven per la seva condició de reina vídua. Per cert, si la història de la reina Margariada és singular la del seu fill ho és encara molt més... però això ja ho explicarem un altre dia.

La reina no va tenir una vida fàcil després de la mort del rei. El seu segon matrimoni tampoc va durar gaire. La situació econòmica era ben complicada i va acabar com a monja a Valldonzella i més tard com a abadessa a Bonrepòs, a la Morera de Montsant on va morir.

L’Ajuntament de Prades ha organitzat aquesta primera quinzena d’agost un cicle de conferències i altres actes complementaris per aproximar-se a la figura de la reina Margarida. Especialistes de la Universitat de Barcelona, la Jaume I, la Complutense i la Sorbonne han tractat la seva figura des de perspectives diferents i amb el nexe comú d’un gran rigor històric i de noves aportacions fruit de la recerca. En temps de la reina Margarida ha estat una iniciativa d’enorme interès i qualitat que de ben segur serà la gènesi d’altres projectes en el futur.

dilluns, 13 d’agost de 2018

nanoconte 26: guardiana del saber


Sortia satisfeta del banc. Intuïa que el saber era important i estava molt contenta amb l’enciclopèdia que li havien regalat al fer la imposició. Va arribar a casa i li va buscar un lloc preeminent, el prestatge sota el televisor era el més adequat. Un per un va anar depositat els dotze llibres procurant que el plàstic que els embolicava no es trenqués, el coneixement s’havia de preservar.