dimecres, 16 de maig de 2018

nanoconte 10: l'últim



Es mirava al mirall. S’hi veia com sempre, com darrerament, però la situació era nova per a ell. La bata que li havien posat era similar a la que el Ramon, el seu barber, feia servir quan li tallava el cabell  però això de ser maquillat no ho havia experimentat mai. Una noia molt jove i atenta li anava passant una esponja per la cara, ara amb un to, ara  amb un altre. Un retoc a les bosses sota dels ulls, un pinzell per provocar un efecte més mat i un comentari amable dient que tot i la seva edat tenia una bona pell i molt poques arrugues. Es va inflar com un paó en sentir-ho. Quedaven pocs minuts i ja camí de l’estudi la realitzadora li donava, amb la mateixa passió que un autòmat, els darrers detalls de com aniria l’entrevista. Li havien dit que era el darrer catalanoparlant que quedava que feia servir bé els pronoms febles, tota una raresa que la periodista no podia deixar passar per alt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada