dijous, 15 de novembre de 2018

Argelagues





La Gemma Ruiz amb la seva primera novel·la ens fa un regal a tots. Argelagues esdevé una crònica del nostre país des de la industrialització fins a dia d’avui en la què les dones esdevenen protagonistes. Unes dones que podrien ser les meves àvies, sofertes, resistents, decidides, tenaces. Unes dones que afrontaven el que venia i patien per duplicat. Patien per tenir fam i per ser dones, patien per no tenir veu i per ser dones, patien per l’explotació laboral i per ser dones, patien per la violència de la guerra i de la dictadura i per ser dones. Patien i no es lamentaven, lluitaven, tiraven endavant com les meves àvies.


El registre que aplica l’autora persegueix l’oralitat del català d’una determinada època aconseguint un efecte d’immersió que fa que tot plegat sigui més proper i més creïble. També s’acaba acostant a les fronteres d’un costumisme que a mi particularment se’m fa menys atractiu. Els personatges són de pedra picada,  sòlids i ferms, potser em genera algun petit grinyol algun passatge on la cruesa de els situacions viscudes no s’expressa amb l’esperat dramatisme. Qui sap si no és un recurs de la novel·lista per tal de forçar encara més aquesta actitud estoica i soferta dels seus/seves protagonistes.


Sigui com digui, un veritable regal que m’ha acostat encara més a les àvies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada